Reportatge

lesportiu-logo

Arrenca el Mundial de MotoGP 2018

L’empordanès Viñales, que disputarà la seva segona temporada amb Yamaha, espera deixar enrere els problemes del 2017 amb la moto i poder lluitar pel títol mundial de MotoGP

Maverick Viñales continuarà dues temporades més amb l’equip oficial de Yamaha en el mundial de MotoGP. L’anunci de la seva renovació va coincidir amb la presentació de l’escuderia per a aquest 2018. “És un dels equips més competitius i crec que és on de debò puc lluitar pels meus objectius en el mundial de MotoGP, que no són altres que ser campió del món”, va valorar el pilot empordanès.

Per lluitar pel mundial comptarà amb la nova Yamaha YZR M1 en la versió del 2018, amb la qual la marca japonesa espera deixar enrere els problemes que el 2017 va tenir amb el xassís i la roda del davant. “Sé com fer que la moto vagi més ràpida en cada circuit”, va assegurar Viñales, que la temporada passada va acabar el mundial com a tercer classificat.

El seu company d’equip tornarà a ser Valentino Rossi, que disputarà la seva dinovena temporada en el mundial. El veterà pilot italià, que el 16 de febrer farà 39 anys, va dir que no està obsessionat a tornar a ser campió: “L’objectiu principal és fer el màxim de podis.”

La trajectòria d’en Maverick

La carrera de Maverick Viñales està relacionada amb l’èxit des dels seus inicis. Campió el 2010 del CEV i del Campionat Europeu de 125. A l’any següent ja debutava en el Campionat del Món de 125cc, aconseguint el títol de Rookie de l’any amb quatre triomfs. Dos anys després es feia amb la corona de campió del món de Moto3 després de sumar 15 podis al llarg de l’any. El 2014 es convertia en el millor Rookie de l’any de Moto2 després d’imposar-se en quatre curses.

El 2015 aterrava a MotoGP al costat de Suzuki on de nou es feia amb el premi al millor debutant. En 2016 entrava en la història de Suzuki en aconseguir la primera victòria per a la fàbrica japonesa des de 2007. Amb el seu triomf al GP de la Gran Bretanya i 4 podis en total, Viñales tancava la seva etapa a Suzuki. En 2017 el pilot gironí va substituir a Jorge Lorenzo al box de l’equip Movistar Yamaha MotoGP, realitzant un inici espectacular amb dues victòries en dos carreres. Va completar una temporada de més a menys, amb set podis. El 2018 afronta el seu any de consolidació al Mundial amb l’objectiu de lluitar pel títol.

titols-maverick

Pilots catalans a la màxima categoria

pilots-catalans

Marc Márquez

El pilot de l’equip Repsol Honda irrompia en la categoria reina assolint el títol en la seva primera participació en MotoGP. El 2014 Márquez confirmava que el títol de 2013 no va ser flor d’un dia i signava una temporada històrica amb 10 triomfs consecutius i la seva segona corona de campió de MotoGP. Després d’un 2015 complicat, amb diversos errors i caigudes, començava 2016 amb problemes a la pretemporada. Però després d’una increïble temporada sense cometre errors aconseguia el seu tercer títol mundial en la categoria reina en només 4 anys. El 2017 va repetir títol (amb sis triomfs i tres abandonaments) en un dels campionats més igualats, que es va decidir en l’última carrera davant Dovizioso. El 2018 torna a defensar la corona.

Dani Pedrosa

El 2006 arribava a MotoGP i aconseguia dues victòries en la temporada del seu debut. Pedrosa sempre ha estat un dels aspirants al títol en la categoria reina i fins i tot el 2012 va ser el pilot amb més victòries de l’any. Les lesions han marcat la seva trajectòria en els últims anys tot i que el pilot d’Honda se les ha arreglat per sumar almenys un triomf per temporada des de 2002. Després d’un any d’adaptació als pneumàtics Michelin i recuperar-se d’una fractura de clavícula soferta al GP del Japó, Dani Pedrosa va tornar a somriure el 2017, aconseguint 2 victòries a Jerez i a València, a més de set podis. El 2018 afronta una temporada clau de cara a la seva renovació per Honda.

Aleix Espargaró

En els seus dos primers anys a MotoGP, el més gran dels germans Espargaró, aconseguia guanyar la categoria CRT i el 2014 es feia amb el premi al millor pilot Open gràcies, entre altres coses, al seu podi al GP d’Aragó. El 2015 s’unia al nou projecte de Suzuki, amb qui aconseguia la pole al GP de Catalunya. Després de dos anys al costat de la fàbrica japonesa, Espargaró canvia d’aires per convertir-se en pilot de l’Aprilia Racing Team Gresini en una temporada amb sensacions oposades: malgrat que va ser regular i va aconseguir estar constantment en el top 10, diverses avaries mecàniques el van obligar a abandonar. Va tancar l’any en 15è lloc. El 2018 afronta la temporada de consolidació a la marca italiana.

Pol Espargaró

En 2014 compartia graella amb el seu germà Aleix en MotoGP i aconseguia el premi al millor Rookie de l’any. Després d’un 2015 complicat, Espargaró lluitava el 2016 per ser el millor pilot independent, honor finalment aconseguit per Cal Crutchlow. En 2017 deixava enrere la seva etapa al Monster Yamaha Tech 3 per unir-se al nou projecte de KTM, on va sorprendre amb una progressió que el va portar fins a la 17a plaça del campionat i ser un habitual del top 10. El 2018 es presenta com a un any en el qual busca donar un altre pas més i arribar al top 5.

Àlex Rins

El 2016 Rins acabava tercer a Moto2 després de lluitar pel títol durant tot l’any i arribava a MotoGP de la mà del Team Suzuki Ecstar. Una primera temporada plena de lesions que va acabar amb resultats positius. Va ser el preludi a 2018, on espera estrenar-se al podi mundialista amb la marca japonesa.

Tito Rabat

El 2015 defensava corona a Moto2 sense èxit -acabava l’any tercer- abans d’aterrar a MotoGP. Amb l’equip Estrella Galícia 0,0 Marc VDS vivia un any complicat i el 2017 va repetir amb la mateixa estructura amb un 10è lloc com a millor resultat. El 2018 canvia d’aires en fitxar pel Reale Avintia Racing amb l’objectiu de millorar les sensacions amb la Ducati.