Reportatge

L’esport té valors per si mateix?

És sabut que en els darrers temps la paraula VALORS ha pres rellevància, sobretot en el món de l’esport. Però l’esport té valors per si mateix?

La masia de FC.Barcelona n’ha estat l’exemple més internacional, amb l’eslògan “La Masia una fàbrica de valors”, altres també s’ho han fet seu i hem acabat portant els valors a qualsevols dels terrenys que envolten l’esport. Però cal preguntar-se si l’esport és un transmisor de valors per si mateix, o bé caldrà dotar la pràctica esportiva de quelcom més perquè acabi impregnant de valors les accions de l’esport.

Tots agafem com a referent les dinàmiques de l’esport d’elit com a model dels valors esportius de moda. Els clubs i associacions de barris i pobles busquen el club de referència on emmirallar-se, i intentar copiar aquell model d’èxit al nostre entorn més proper. Però tenim el convenciment que en aquests moments la simple pràctica esportiva per si mateixa no resulta generadora dels valors positius tradicionalment pregonats i que han d’adoptar-se una sèrie de mesures que facilitin la consecució de tan desitjosa finalitat (M. Gutiérrez).

Segons K. Heinemann, els valors de l’esport no existeixen, sino només la valoració de l’esport per a cadascú. Seguint aquesta afirmació, podem posar en dubte que l’esport tingui valors per si mateix, i per tant, caldrà que les persones, clubs, institucions, famílies, dotin de valor les accions i fets que ocorren en el transcurs de la pràctica esportiva.

Un mateix fet, pot ser traduït per l’educador en una acció plena de valors, sempre després de la seva intervenció. Tantmateix aquesta acció pot no tenir-ne sino la dotem d’eines o instruments que ajudin a transformar-la en quelcom educatiu.

Per tant, no n’hi haurà prou en afirmar que es treballen els valors, ja que aquests s’hauran de transmetre i palpar.

Actualment, la moda ens porta a educar en valors, l’esport transmisor de valors…però no ens adonem que les mateixes afirmacions són contradictòries per si mateixes. L’educació i l’esport porten implícit els valors, ja que quan eduquem ho fem a través d’uns valors.

Com tots sabem, no sempre el què es diu coincideix amb allò que realment es fa i es pensa. Tot i que val la pena tenir uns ideals, objectius o valors a aconseguir, aquests no sempre van acompanyats de les conductes i comportaments coherents amb els valors proclamats (M. Prat i altres, 2004).

Hem començat dient que l’esport no té valors per si mateix, i creiem que sense l’actuació externa d’un agent educador aquets valors passaran desapercebuts. Però com podem fer palpables els valors? Com els podrem controlar i saber que els nens/es, jugadors/es els han fet seus? Segons M. Prat els valors són abstractes i invisibles, per tant, és convenient que ens esforcem per concretar-los en actituds més específiques, properes a la nostra immediata realitat.

Així doncs, serà important que els valors portin intrínsecs unes actituds que els evidenciïn. No cal buscar una gran llista de valors, sino partir de quelcom més concret, senzill i proper al nostre dia a dia i la predisposició i compromís a dur-les a terme. Serà amb aquestes actituds que s’apren, s’educa i madura, i amb les que haurem de treballar per transmetre de manera permanent aquells valors que voldrem fer assolir.

Queda palès que no serà suficient la participació en alguna pràctica esportiva, i que serà cabdal plantejar-se objectius, transformar els valors en actituds per acabar-los adquirint com a hàbits de vida, sent l’esportista l’eix principal de la nostra actuació.

Perquè això funcioni, necessitarem que els diferents agents implicats (entrenadors/es, educadors/es, pares i mares...) tinguin un rol adequat, ja que solen ser el referent del nostre nen/a.

Segons M. Gutiérrez, en moltes de les ocasions, el professor o entrenador no necessita estar adoctrinant els seus alumnes i esportistes a l’estil d’un predicador, sinó que n’hi ha prou amb el fet que mostri una actitud positiva cap al joc net i al respecte a les normes, sense deixar-se vèncer per l’atracció de l’èxit a qualsevol preu.

Podem concloure que no n’hi ha prou en predicar els valors sens posar-los en pràctica i voler ser-ne un model. Ens hem de creure allò que diem i volem ser, tenint clar que el nostre objectiu sovint ens farà perdre partits o competicions.

Sigues un transmissor de valors però des de la pràctica i no només des de la verbalització.