Entrevista

La connexió mataronina de l’Spar Citylift Girona

roso-buchRosó Buch

“TENIM MOLTA CONFIANÇA EN QUE PODEM FER UNA TEMPORADA MOLT BONA”

Escorta mataronina de 1,76m i 25 anys que aquesta temporada estrena capitania en la seva segona temporada a l’equip. Ha passat per Bembibre i Conquero fins arribar al club gironí on s’ha convertit en una de les referents exteriors.

Com es veu l’equip des de dins?
Hi ha molta il·lusió, primer els entrenadors i després les jugadores, les noves i les que continuem. Ens agrada la manera de treballar i jugar i notem el suport de l’afició. Totes tenim molta confiança que podem fer una temporada molt bona.

T’estrenes com a capitana. Què se sent?
Sempre sents una motivació especial, una responsabilitat, m’agrada i m’il·lusiona que hagin confiat en mi i m’hagin donat aquest paper. Estic al servei de l’equip i del club per tot el que necessitin.

Com et prova Girona?
Molt bé! Estic a 1h de casa (Mataró), poden venir la família, els amics... Això és fantàstic! Girona és una ciutat que m’encanta i m’hi sento bé des de l’any passat quan vaig arribar pel tracte amb el club i la rebuda de l’afició. Estic com a casa! Feliç i tranquil·la en una ciutat que té un molt bon ambient.

Et veus un temps llarg a Girona?
Estic molt a gust aquí, però en el món del bàsquet mai se sap, depèn de molts factors i poden passar moltes coses.

Quina sensació ha de tenir l’afició sobre aquest equip?
Primer de tot, tenim un equip que té talent però també és molt treballador. Totes ens ajudem molt i hi ha la sensació de voler divertir-nos en aquesta temporada. I també cal estar preparades per als mals moments, que sempre arriben, però som un equip molt positiu. I totes sabem quin és el nostre rol per superar-nos i assolir una bona dinàmica.

1 CONTRA 1

Un ídol esportiu: Rafa Nadal
Un ídol a la vida: Els meus pares
Una mania o superstició: Si em lesiono amb unes vambes, no me les torno a posar mai més...
El teu plat preferit: Les “fajitas” que fem a casa meva!
Una pel·lícula: “Invictus”
Un llibre: M’agraden molt els llibres esportius.
Un grup, cançó o tipus de música: Vanesa Martín o Reggaetón
Un lloc màgic: Menorca
Principal virtut: L’alegria que desprenc
Principal defecte: Donar-li massa voltes a les coses
Altres esports que practiques: Natació

nuria-martinezNúria Martínez

“COMPARTIR MOMENTS ENS FA SER UN GRUP MÉS UNIT I MÉS FORT DAVANT DE POSSIBLES ALTS I BAIXOS”

Núria Martínez, mataronina de 33 anys i 1,74m. va ser l’últim fitxatge de l’Spar Citylift Girona aquesta temporada, però la seva experiència i el seu caràcter rialler i afable l’han convertit en un dels eixos de l’equip tant a la pista com fora d’ella.

La sensació que es percep de l’equip des de fora de la pista és que existeix una gran cohesió. Quina importància creus que té que un equip tingui bona “química”?
Aquesta química que es percep és fruit del bon treball que hem estat fent durant tota la temporada. Crec que sempre s’ha volgut donar importància a totes les jugadores perquè tenim un gran equip on qualsevol pot formar part del quintet inicial i aportar el seu granet de sorra. La força del nostre equip és la unió i això fa que tothom pugui rendir al màxim nivell.

I pel que sabem, tu ets de les grans impulsores del vestidor per fer coses juntes i aconseguir aquesta unió.
Sóc una persona a qui li agrada compartir els meus moments amb els altres i també m’encanta fer coses perquè sóc molt activa. La meva família ara és l’equip perquè és amb qui passo més hores al dia i, per tant, és important fer coses juntes i compartir moments. Això ens fa ser un grup més unit i més fort davant de possibles alts i baixos.

Com et prova Girona?
Sóc catalana, em sento molt vinculada al projecte del club i a la ciutat. Si una cosa defineix l’Uni Girona és que compta amb moltes jugadores que poden fer de tot i aportar molt en moments determinants. Aquesta és la força del nostre equip, que totes som importants.

1 CONTRA 1

Un ídol esportiu: Larry Bird i Yelena Isinbayeba.
Un ídol a la vida: El meu pare
Una mania o superstició: Ni maníes ni supersticions, amb els anys les he perdudes totes.
El teu plat preferit: Llobarro amb ceba i patates al forn.
Una pel·licula: 12 Homes sense pietat de Sidney Lumet.
Un llibre: “El Petit Princep” per llegir-lo cada any i “Los Renglones Torcidos de Dios” de Torcuato Luca de Tena.
Un grup, cançó o tipus de música: M’agrada molt el rock espanyol, com Fito y Fitipaldis. També m’agrada molt Tracy Chapman. Com a cançó trio 911 de Wyclef Jean amb Mary J. Blige.
Un lloc màgic: Casa meva.
Principal virtud: La constància.
Principal defecte: Sóc molt tossuda!